Sónar+D 2024 Project Area

Un 'llenguatge' tèxtil, gràfic i digital a partir de codificació binària; un videoclip del cantant Triquell en IA i una reflexió sobre els espais en blanc dels llibres en forma de telègraf. És l'aposta amb què el Grup IED desembarcarà a Sónar+D 2024, la trobada de creativitat digital que, del 13 al 15 de juny, abordarà la implementació massiva de la Intel·ligència Artificial a les indústries creatives i com aquesta determina el seu present i futur al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona.

En concret l'IED exposarà a Project Area, la zona expositiva que va debutar l'any passat a Sónar+D, tres propostes d'alumni de les seus de Barcelona i Milà que desdibuixen les fronteres del disseny explorant noves possibilitats de la tecnologia creativa i l'art experimental.

D'una banda, l'IED Barcelona exhibirà en format black box “Unwoven Memories”, una instal·lació de Thinh Truong, graduat en Disseny Gràfic, itinerari Motion Graphics and Video, que connecta els records dels residents de la Colònia Güell -gràcies a l'ús de codi binari- i els transforma en diversos elements creatius com un tapís, una projecció audiovisual, un llibre de memòries i una nova tipografia.

Per la seva banda, l'IED Milano disposarà d'un estand a la gran plaça de Sónar de Dia on presentarà dues propostes més realitzades per alumni:

“Gliinvisibili”, de Kamilla Lucarelli, és un projecte de reflexió sobre el llenguatge que es materialitza en un videotelègraf creant un dispositiu de codificació i descodificació lingüística.

Inspirant-se en el rodet del codi Morse, l'obra genera en una cinta els elements gràfics obtinguts dels espais buits: els espais dins de les lletres, el blanc dels marges, el buit de la pàgina… tots els elements invisibles que aquí s'exalten i es fan protagonistes.

El dispositiu produeix així un nou codi, explorant les possibilitats comunicatives del buit, el silenci i les pauses.

Pel que fa a “Plastic”, de Sofia Masello, es tracta del videoclip del cantant Triquell. Compost per més de mil imatges generades amb IA, retrata, de manera caricaturitzada, la vida de la societat moderna plena de necessitats i desitjos voluptuosos.

Partint dels orígens de la cronofotografia d'Eadweard Muybridge, el vídeo musical pretén expressar la progressió de les imatges en moviment, des d'allò analògic a allò digital, fins a la intel·ligència artificial.

L'obra visual és una crítica visceral a la “plastificació” del pensament, una explosió de creativitat que desafia el conformisme i insta a trencar les cadenes de la rutina de la vida moderna. El material plàstic esdevé símbol d'un aplanament extrem que posa en perill la profunditat de l'essència humana.