El disseny de moda, vehicle d’expressió

Dissenyar una col·lecció de moda va molt més enllà de crear una sèrie de peces per cobrir els nostres cossos. Es tracta d'un procés elaborat que parteix d'una idea creativa expressada en el resultat final a través de l’elecció de siluetes i volums, línies i talls, carta de teixits i colors, ús de complements, etcètera.

A finals de juliol, els estudiants del Màster en Disseny de Moda de l'IED Barcelona han presentat les seves col·leccions finals inspirades en temàtiques molt diverses. Amb propostes molt interessants que han evocat des de la nostàlgia per la infància i els seus mons de fantasia –mitjançant teixits transparents i fluids, tons pastel rosats i beixos i faldilles abullonades–, fins a feines que exploren els espais segurs de salut mental –com el dormitori mateix– , amb uns looks molt voluminosos i en teixits tècnics, en referència a la roba de llit.

La lluita interior contra els nostres propis dimonis, representada amb peces de roba en uns claustrofòbics negre i blau marí, en contraposició amb blancs i beixos esperança, ha estat una altra de les dotze excel·lents propostes presentades amb un alt nivell creatiu i d'execució.

LES TEMÀTIQUES DE LES COL·LECCIONS REFLECTIDES A LES PECES DE VESTIR

“Serenata”, Maria Cristina Llatí. Història d'un amor no correspost. Amb una estètica romàntica, gases i organzes, l'estudiant mescla volums força apujats en els primers looks en contrast amb manipulacions menys elevades en els següents, segons supera les fases del desamor.

“Crisol”, Rosario Fertig. Els seus looks reflexionen sobre la influència dels orígens culturals i la complexitat de les relacions humanes en la creació de la identitat per mitjà de la figura de les dones de la seva família. Per saber qui som, hem de saber d'on venim. Amb colors sípia que evoquen aquest passat de fotos antigues i teixits tècnics com a referència a les noves generacions.

“Saudade”, Joana Roscheck. La col·lecció ofereix una visió nostàlgica de la infància de l'estudiant al Brasil, amb l'oceà i la flor d’Hibiscus com a centres d'interès. Amb colors naturals que representen la natura, transparències en vestits amb setí que reflecteixen el sentiment de llibertat i peces en punt i ganxet en referència a la platja i el mar.

“Spotlight”, Maria del Mar Valle Fernández. L'estudiant ens parla de la percepció aliena de la seva relació amb la moda durant l'adolescència mitjançant una paleta de colors forts (negres, violetes i platejats), cuir, puntes i pèl gris. Els vestits i conjunts són curts i atrevits, destacant una caçadora de pell amb una faldilla de metacrilat amb cadenes.

“Cozy”. Ivonne Vilagrà Martínez. L'estudiant fa un treball personal sobre el safe place, prenent el llit com a centre de pau on podem combatre l'ansietat. Trasllada el concepte de confort i de calidesa a les textures habituals d'un dormitori, usant teixits lleugers, com ara llençols i llanes en punt per transmetre sensació d'abric, i volums en referència als cobrellits. La carta de color –barreja de tonalitats neutres amb grisos– ens recorda el moment en què ens adormirem.

“Spell”, Silvia Gómez Ariola. Una col·lecció nupcial inspirada en les dives de Hollywood dels anys 50 i 60, plena de glamur, misteri i cintures molt marcades a l'estil de Dior. Són deu vestits de núvia i dues capes, elaborats amb els millors teixits: seda salvatge, tul, mikado, gasa de seda o pell d'àngel. La proposta explora les possibilitats del patronatge amb l'ús de godets, la manipulació tèxtil amb fines jaretes o els drapejats.

“Ego, Nemesis”, Daniel Borràs Gutiérrez. Col·lecció inspirada en l’estètica surrealista que aprofundeix en l’experiència personal que suposa conviure amb TOC. La carta de color, amb predomini del negre, inclou contrastos de llum, vermells –per expressar la violència– i grisos –el buit–. L'estudiant utilitza materials ecològics, reciclables i vegans com a cuir de fulla de pinya, i imprimeix el poema de Sylvia Plath, “Tulipes”, en una jaqueta que al·ludeix a aquest element usat com a sistema de contenció en institucions mentals.

“Kodak Gold”, Adriana Codina Clavaguera. Inspirada en el poder de la foto analògica i com aquesta revela records que només poden aparèixer gràcies al poder transformador de la llum. L'estudiant utilitza un total de 12 teixits i 4 tipus de fils diferents amb diferents textures, estructures i transparències per crear un efecte envolupant i de capes. Amb colors neutres combinats amb terracotes, taronges, verds i rosats que recorden l’albada i el capvespre.

“Sal que cura”, Aina Bennasar Collado (veure foto portada. Fotografia: Antonia Heredia Ferrà). Inspirada en l'illa de Cabrera (Balears), aquesta col·lecció, que beu de l'imaginari d'Iris van Herpen, cerca reproduir aquest instant de flotació quan ens submergim dins l'aigua. Amb una paleta de colors en tons blancs, blancs trencats, crus i degradats de blau i beix. La carta de teixits inclou transparències (organzes, gasa de seda) i teixits tècnics0 com ara niló per a generar moviment. Amb elements com mànigues en prisat acordió i estampat digital de blaus.

“La vida secreta de un maricón americano”, Sebastián Elbers Chávez (Més informació)

“Ascidia”, Maria Esther Almeda (Més informació)

“DREAMLAND”. Elena De Uña Álvarez (Més informació)