Amb “Querencia”, d’Irina Kavtaradze, alumnus de Visual Arts, i el workshop “FENOMENOLOGIA DE LA ATROFIA: Gimnasia Corporal para Diseñadores Contemporáneos”, a càrrec d’Irma Arribas, docent de l’escola de Design
Doble presència de l’IED Barcelona a la X Bienal Iberoamericana de Disseny
Data
18 November 2026
L’IED Barcelona ha participat en la X Biennal Iberoamericana de Disseny per partida doble amb dues propostes que han convidat a reflexionar, d’una banda, sobre la identitat i, de l’altra, sobre com l’atrofia corporal produïda pels imperatius del rendiment digital saboteja la creativitat en disseny.
“Querencia”, una obra que acumula una trajectòria d’èxit en festivals i concursos com ADC*E High Potentials, Brut!, Blanc!, els International Creative Awards i els ADC*E Student Awards, ha format part de l’exposició celebrada del 2 al 7 de novembre a la Central de Diseño de Matadero Madrid.
Ideada per Irina Kavtaradze, graduada el 2026 en Graphic Design, especialitat en Advertising a l’IED Barcelona, es tracta d’una proposta que investiga la relació entre la llar, la memòria i el trauma transgeneracional mitjançant la creació d’un sistema visual generatiu que, combinant tecnologia i artesania, transforma la història familiar i el sentiment de pertinença en una experiència visual única.
Per la seva banda, la docent de l’escola de Design de l’IED Barcelona Irma Arribas ha conduït el workshop “FENOMENOLOGIA DE LA ATROFIA: Gimnasia Corporal para Diseñadores Contemporáneos”. Un exercici per assenyalar els efectes sobre la creativitat i el mateix acte de dissenyar que provoquen els imperatius del rendiment digital que, en fer-nos passar hores davant d’un ordinador, genera un cos anestesiat, incapaç d’interrogar el món, d’explorar i sentir.
Amb aquest objectiu, Arribas ha proposat un laboratori de gimnàstica radical d’interferència centrat en els cossos de les persones que dissenyen. A través d’un dispositiu de rigidesa imposada i deriva, els participants han encarnat l’hostilitat de l’organisme segrestat pel programari per, posteriorment, activar un ritual col·lectiu de sabotatge creatiu. Una acció física que desobeeix l’imperatiu productiu i situa les persones per davant del discurs per recuperar la voluntat política en la mateixa pràctica de dissenyar.