La història del disseny amb nom de dona

‘La font’ (1917), el famós urinari que Marcel Duchamp va presentar en la Societat d’Artistes Independents de Nova York es va convertir en una fita artística, el primer readymade en una exposició. Molts anys després, nombrosos estudis van posar en dubte la seva autoria, assenyalant a l’oblidada artista Elsa Von Freytag com la possible responsable d’aquesta idea. 

Més enllà d’aquest conegut cas, no hi ha dubte que les dones han escrit capítols clau de la història de l’art i del disseny, no sempre comptant amb el reconeixement públic que les seves contribucions a aquestes disciplines mereixien. 

En el Dia Internacional de la Dona, professores i responsables d’àrea de l’IED Barcelona han volgut destacar la trajectòria de dones que van revolucionar les diferents disciplines del disseny, des de les figures més populars fins a les dissenyadores que van romandre, injustament, en un segon pla; des de les pioneres fins aquelles que actualment exerceixen un rol fonamental en el seu camp professional.  

Manuela Procopio

Coordinadora de l’Àrea Management 

Com a motor de la innovació, el disseny està cada vegada més present en el management, un camp tradicionalment copat per homes, però on la dona guanya força amb passes de gegant. 

La responsable de l’Àrea de Management de l’IED Barcelona, Manuela Procopio, ha volgut assenyalar l’aportació significativa de Birgit Mager, “pionera en l’ensenyament de Service Design i fundadora del Service Design Network (2003) que promou tot el relatiu a aquesta disciplina”.

Pilar Pasamontes

Directora Científica de l’Àrea Moda

Més enllà de consideracions estètiques, la moda és reflex de la societat en la qual es desenvolupa, el seu comportament i la seva evolució. Pilar Pasamontes, subratlla nombrosos noms de dona darrere de les grans idees que van marcar aquesta indústria i el rol sociocultural femení. Entre ells, concedeix un esment especial a Mary Quant, qui “des de Londres, va marcar un abans i un després en impulsar un canvi radical amb la introducció de la minifaldilla”, convertint aquesta peça en un símbol de transgressió de les consideracions imperants quant al sexe femení. 

Marina Ojan

Directora Académica de l’ IED Espanya

Per part seva, la directora acadèmica de l’IED España, Marina Ojan, ressalta el treball de Gae Aulenti, arquitecta, dissenyadora, urbanista i escenògrafa. “Va deixar una petjada inesborrable en moltes ciutats del món i va aconseguir establir-se com una figura completa malgrat el període històric i l’entorn predominantment masculí del moment”.

“Injustament oblidada com a artífex d’alguns de les icones de la indústria del disseny Made in Italy–puntualitza Ojan–, les seves creacions icòniques van jugar un paper fonamental en el camp del disseny de producte durant els 60”.

Raffaella Perrone

Coordinadora de l’Àrea Design 

Charlotte Perriand és un dels noms destacats per la responsable de Design de l’IED Barcelona, Raffaella Perrone. Col·laboradora de Le Corbusier i representant de l’avantguarda cultural del segle XX i del racionalisme,  Perriand “va ser protagonista en la revolució estètica de l’època moderna, així com icona entre les dones dissenyadores”.  

Amb un perfil multidisciplinari entre el disseny de producte i mobiliari i el disseny d’espais, el seu talent obert li va permetre incorporar la influència japonesa i altres cultures en el seu treball. 

Joana Lliteras 

Àrea Màster Visual

Des de la Màster School de l’IED Barcelona, la coordinadora acadèmica Joana Lliteras tria a la dissenyadora gràfica i de tipografia Laura Meseguer, membre del col·lectiu type-o-tones.com, fundació en la qual publica i promou tots els seus dissenys. Les seves tipografies Rumba, Lalola i Qandus han rebut el TDC del Type Directors Club of Nova York i la Frankie, un premi Laus.

Susana Zarco

Área Màster Design

Hella Jongerius és, segons la coordinadora de Design de la Màster School, Susana Zarco,  un clar exponent en el món del disseny, pels seus “productes resultants de processos de cerca, assaig i error, concebuts des d’un profund respecte cap a les tècniques tradicionals sense menysprear les noves tecnologies”.