Sutura: A Collective Unconscious

“Sutura” proposa una cartografia especulativa de l’inconscient. L'objectiu és explorar com les experiències intangibles es poden exterioritzar i espaialitzar mitjançant eines contemporànies. El projecte desafia els límits entre ciència i mite, cos i territori, jo i màquina.

Mitjançant una instal·lació multimèdia, l'estudiant explora la intersecció entre neurociència, folklore i identitat. Gràcies a la tecnologia EEG, tradueix l'activitat de les ones cerebrals de l'usuari en temps real en imatges mitològiques generades a partir de patrons dinàmics vinculats a la simbologia romanesa, reflectint així l'agitació, la calma o la fragmentació interiors.

Al centre de la instal·lació hi ha una forma humana de mida natural, en part cos i en part recipient, que rep projeccions canviants basades en l'estat mental del participant. Aquestes imatges envolten i s’imprimeixen sobre la figura, simbolitzant les cicatrius internes i demostrant com la identitat està constantment modelada per influències externes.

El projecte també inclou una estructura d'alumini que contrasta l'organicitat del folklore amb un material fred i industrial, com a metàfora de la dissociació, la resistència i el rebuig de la tradició. Paral·lelament, una memòria amplia la història central de “Sutura” en tres nivells narratius: experiència personal, interpretació simbòlica i investigació de camp, amb una coberta creada a partir del mateix metall, creant un diàleg tangible entre material, memòria i significat.

En fusionar la interpretació tecnològica amb motius ancestrals, la instal·lació es converteix en un mapa del col·lapse mental i la reconstrucció: un mite personal representat a través de la lògica de la màquina, la retroalimentació emocional i l'herència cultural fracturada